|
|
 |
| e-moderació |
|
Totes les organitzacions, qualsevol que sigui la seva naturalesa (empreses, institucions, administracions, ONG, associacions cíviques, comunitats virtuals o col·lectius professionals, xarxes ciutadanes, fundacions, administracions públiques, centres d'investigació i innovació, etcètera) enfronten avui reptes similars: la necessitat de ser més eficients en la comunicació interna i externa, en la generació d'informació i coneixement de qualitat en el moment precís i a optimitzar els seus recursos humans i tecnològics per a arribar a els seus objectius. Aconseguir aquesta eficiència suposa una sèrie de beneficis en cadena: disposar de coneixement de qualitat en funció dels seus objectius, l'estalvi de costos i una major productivitat i rendibilitat de les seves opcions estratègiques.
Des d'aquest punt de vista, l'ús de la Xarxa s'ha convertit sens dubte en un factor clau i determinant. La construcció de la part virtual de les organitzacions, siguin del tipus que siguin, els permet ampliar la seva ràdio d'acció, coordinar els seus recursos a altra escala, desenvolupar noves aliances, executar projectes en col·laboració amb socis als quals no seria possible arribar d'altra manera, així com adaptar la seva dimensió, escala i abast d'acord als objectius que es plantegin.
Internet, per tant, degués formar part integral del funcionament de les organitzacions i convertir-se en una poderosa palanca per a la seva actuació en el món actual. Un ingredient essencial de la necessitat d'incorporar la Xarxa al quefer quotidià resideix en la forma com aquesta ha modificat sensiblement el model de comunicació i, per tant, el de la producció d'informació i coneixement. La informació i el coneixement que avui necessiten les organitzacions ja no està únicament localitzada entre les seves parets, en els caps dels seus membres o en la seva experiència acumulada. Es troba també dispersa en xarxes electròniques obertes, o en xarxes socials que actuen en aquestes xarxes electròniques obertes, com Internet.
Per aquest motiu l'oferta i demanda d'informació a través de la Xarxa, el seu caràcter turbulent i aparentment caòtic, estigui condicionant, cada vegada més, l'activitat de les organitzacions davant els reptes de la Societat del Coneixement.
Les xarxes obertes permeten a les organitzacions, d'una banda, transcendir els seus límits físics i posar-les en contacte en un entorn global amb persones, col·lectius, o entitats que disposen de coneixement i d'experiències de gran valor per a assolir el seu objectius.
Per l'altra, aquestes xarxes també permeten que, on no havia organització, aquesta sorgeixi per la voluntat dels propis usuaris i li imprimeixin la constitució i funcionalitats que millor s'adaptin als seus objectius.
En ambdós casos, el factor crític és la la organització dels fluixos de comunicació resultants que contribueix a estructurar l'activitat dels integrants de les organitzacions en xarxa, de manera que la generació i gestió d'informació i coneixements pertinents condueixi a l'obtenció dels seus objectius.
Ja sigui a partir d'organitzacions pre-existents o de les noves que es creen en la Xarxa, la veritat és que l'entorn virtual facilita l'obertura de línies de treball col.laboratiu en xarxa, la compartició del coneixement existent i la creació de coneixement nou mitjançant el contacte (interacció) de persones o d'entitats que, abans de les xarxes obertes, difícilment haguessin pogut trobar-se “cara a cara” ni accedir de manera directa i transparent als resultats d'aquestes interaccions.
De tot això s'ocupa la gestió de coneixement en xarxa. Per a donar aquest salt qualitatiu cap a un treball en col·laboració en xarxa, les organitzacions necessiten una mica més que “estar” en Internet o només deixar-se dur pels trets més espontanis i evidents de la Xarxa. Cal submergir-se en la complexitat del nou procés de comunicació mitjançant la creació d'espais virtuals organitzats segons una determinada metodologia, dotar-se d'eines adequades per a la construcció de bases de coneixement i incorporar un nou perfil de professionals capacitat per a organitzar i estructurar el fluix de comunicació i seleccionar els recursos que hi ha en les xarxes en funció dels objectius de l'organització.
Professionals preparats en la gestió de la complexitat, capaces de crear i dirigir xarxes amb un alt grau d'intel·ligència tant per la interacció que promouen entre els participants, com per la possibilitat d'estructurar els resultats d'aquestes interaccions en bases de coneixement organitzades, autoreferenciades, consultables i diseminables. I traduïbles a més en productes tangibles de coneixement.
A aquests professionals els denominem Moderadors i Gestors de Coneixement en Xarxa (gc-x).
La nostra experiència en aquest camp procedeix en gran mesura de les investigacions i les activitats desenvolupades per l'empresa Enredando.com durant més de vuit anys, tant en el camp de la creació i gestió de comunitats virtuals de coneixement, com en el del desenvolupament de tecnologies orientades cap al treball col.laboratiu en xarxa, com en.medi@, una plataforma de gestió de coneixement en xarxa (PGC-X).
Aquesta experiència, que va fructificar en projectes que van abastar des de la formació en xarxa fins a la creació d'entorns per a generar i gestionar coneixement lligats a una àmplia varietat de projectes, està recollida ara en el Curs d' e-moderació , la primera plataforma virtual d'aprenentatge en el món hispà dissenyada per a impartir cursos en Moderació i Gestió de Coneixement en Xarxa (GC-X). L'objectiu és que aquests nous perfils professionals puguin adquirir els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a escometre la tasca de promoure l'activitat en espais virtuals organitzats i dirigir projectes desenvolupats a través de Xarxes Intel·ligents. |
|
|
|
|
| |
| Cerca avançada |
 |
|
