La memòria impresa d'aquestes llengües ressuscitarà com per art de màgia en el món digital. En el cas del castellà, l'objectiu final és posar a la xarxa més d'un milió i mig de títols. D'aquests, per ara, només 8.000 seran propis, i ingressaran de la primera a l'última plana a la base de dades que s'està confeccionant a Espanya i a Alemanya. A poc a poc, a mesura que el fons editorial creixi, s'anirà fent el mateix amb els títols nous. Els que ja estan exhaurits o els que han desaparegut --a causa de la dificultat cada cop més gran amb què es troben les llibreries per mantenir les seves existències (i la seva existència)-- seran recuperats per preparar una operació de futur: la impressió a la carta. A qui sol.liciti un títol que ja no existeixi ni tan sols als dipòsits, i que sigui lliure de drets, se li imprimirà només l'exemplar sol.licitat, o bé el rebrà per correu electrònic o pel mitjà digital més indmcat (l'enviament directe a la impressora-enquadernadora domèstica, per exemple).

L'entrada de Bertelsmann en aquest mercat és una operació d'"ampli espectre" que remourà moltes coses en el ciberespai, tant en les formes com en els continguts. La inversió per a la Llibreria Virtual en l'àmbit del castellà supera els 7.500 milions de pessetes. Aquesta xifra no es correspon, és clar, amb la dimensió actual, tan minsa, de la població internauta a Espanya i l'Amèrica Llatina. Ni tan sols una política agressiva de comerç electrònic i un augment espectacular i generalitzat del to cultural permetrien recuperar aquesta inversió en la frontera dels tres o quatre anys que l'empresa s'ha marcat. La Llibreria Virtual, de fet, és la nau insígnia d'una operació més vasta que contempla, entre d'altres iniciatives, una incursió decidida en camps diferents, com ara el de convertir-se en proveïdor d'accés a Internet, l'ampliació dels continguts en castellà a la Xarxa amb una traducció massiva dels continguts i tecnologies que avui hi trobem, i el desenvolupament de xarxes ad-hoc (mal definides com a "intranets") amb serveis fets a mida dels usuaris que se serviran a través d'Internet o de canals interactius de TV.

Si hi ha una corporació en el món editorial especialment preparada per a aquesta estratègia, és precisament l'alemanya. Els darrers anys, a més d'expandir constantment la seva presència a moltes de les cases editorials més importants del planeta, Bertelsmann ha invertit en nombrosos productes d'Internet. Les dues adquisicions més significatives des d'aquest punt de vista han estat la del robot de recerca Licos i la d'American On Line-Europa (AOL), que fins ara més que res malvivia, sobretot a Alemanya. Tot indica, però, que juntament amb els llibres AOL també ressuscitarà per convertir-se en un dels ariets de l'operació dissenyada per l'empresa alemanya. Mitjançant AOL el grup editorial pot oferir accés massiu a Internet en paquets segmentats d'acord amb cada campanya de promoció, i en condicions insostenibles per a la competència.

A més, l'èxit d'AOL als Estats Units (en total més de sis milions de subscriptors), sobretot en els sectors hispans, sembla que li tornarà a insuflar un alè de vida a una iniciativa dissenyada el 1996 que finalment no va prosperar: el canal Hispanic On Line. La idea era generar continguts propis en castellà que apuntalessin la traducció massiva al castellà dels continguts en anglès d'aquest proveïdor. L'objectiu no era només entrar dins aquest mercat als Estats Units, sinó també desembarcar amb tots els trastos a Espanya i a l'Amèrica Llatina. El projecte va ser finalment paper mullat, entre d'altres motius perquè no hi havia cap operació comercial clara en què es pogués recolzar. Ara passa a l'inrevés: sobra múscul comercial, manquen idees per posar-lo en marxa. Fa pocs dies, AOL, Bertelsmann i el grup francès Vivendi, filial de Canal+, varen anunciar un acord definitiu per facilitar serveis via Internet a França. I ja s'està estudiant la traducció al castellà dels continguts d'AOL. "The saints go marching in"... cap al sud.

Els altres punts de recolzament del grup alemany per aturar la progressió d'Amazon.com en el mercat iberoamericà són més conspicus. Bertelsmann no només és la propietària de moltes cases editorials (acaba d'adquirir Random House als Estats Units, Sudamericana a l'Argentina, Lumen i Debate a Espanya, el grup editor portuguès Bertrand creat el segle XVIII, etc.). També té nombrosos periòdics i canals de TV que formen un entramau corporatiu dens en el sector de la comunicació. La Llibreria Virtual apareix, doncs, com a finestra més visible, per ara, de la creació d'un nou empori del coneixement i la informació distribuïts per via digital i disgregats en multitud de serveis que apuntalen aquesta àmplia operació comercial. Un projecte d'aquest embalum afectarà decisivament, sens dubte, molts dels prssupòsits bàsics sobre els quals s'ha desenvolupat (o ha deixat de desenvolupar-se) Internet en les nostres llengües fins ara. L'ingrés de la corporació alemanya en el món dels continguts, que posa sobre la taula un pastís tan complicat i divers, en què es barregen el poder empresarial, la informació procedent de diferents productes mediàtics propis, el repte cultural i la disseminació massiva de coneixement, planteja un seguit de reptes importants que sens dubte s'escamparan per tot el teixit digital. Hi pararem atenció en els propers editorials.