Cercar a LAFH.info
Wednesday 26 April 2017
Secciones LAFH
Consultoria
Conferències
Formació en Xarxa
Articles
Agenda
Currículum
GC-X
Equip
Serveis
Zona @rroba
> Articles > Revista en.red.ando > Articles en.red.ando 1998
El Formiguer Virtual

Autor: Luis Angel Fernández Hermana
07/7/1998
Organitzador:  revista en.red.ando
Temàtiques:  Ciència  Tecnologia  Participació 
Editorial número 127

Traducció: Eulàlia de Bobes

Quan treballa la formiga, no l'asseguis a la biga

Els darrers tres anys cada cop és més freqüent l'ús de conceptes procedents del món de la biologia per comprendre el desenvolupament d'Internet. La Xarxa és, sens dubte, un ecosistema ric que es mou i evoluciona constantment. I té alguns trets que criden particularment l'atenció. Em primer lloc, vista la seva dinàmica des de la superfície, la primera imatge que apareix és la d'una colònia d'internautes esforçats l'activitat dels quals sembla que es desenvolupa en un caos en augment, encara que mai deixen d'elaborar punts de referència organitzatius. D'altra banda, per algun motiu la Xarxa potencia fins a cert punt un impuls cooperatiu inexistent al defora. Sembla que és una característica pròpia de l'activitat que té lloc en el ciberespai. L'economia que coneixem és incapaç, per ara, de donar respostes a aquestes dues qüestions: d'un costat, com individus tan diferents i amb cultures tan diverses poden trobar terrenys comuns per organitzar els fluxos d'informació que generen; i de l'altre, quines són les condicions mínimes necessàries perquè aquesta organització es recolzi en accions cooperatives. Fins que les ciències humanes no diguin alguna cosa significativa sobre aquest tema, la biologia comença a avançar-nos algunes respostes, malgrat que fan referència a la vida de les formigues. De manera que ningú no traspassi el terreny dels models i pensi que l'estem anomenant insecte.

Brian Goodwin, autor del llibre "Cómo el leopardo cambió sus manchas", acaba de publicar a la revista New Scientist un treball interessant sobre la "intel.ligència col.lectiva" de les formigues. Goodwin, com d'altres biòlegs que treballen en el mateix camp, s'interessava per escatir la gran pregunta: el comportament de la colònia de formigues tan sols és la suma de les activitats dels membres individuals que en formen part, o hi ha una conducta que pertany només a la colònia com un tot i que no es pot predir, ni se'n poden deduir les parts?

Fins ara, la sociobiologia havia dominat l'escenari amb una resposta afirmativa clara a la primera part de la pregunta. Darrerament, però, comença a sorgir el concepte de la colònia com a superorganisme la vida interna del qual es regeix per paràmetres diferents dels dels individus que el composen. És a dir que si s'estudia la conducta dels individus mai no s'arribarà a pronosticar-ne el comportament en un entorn col.lectiu o, dit d'una altra manera, no es pot predir en quines condicions una activitat individual caòtica comença a generar les pautes de conducta organitzades d'una colònia. La idea que hi ha un ordre emergent en els processos naturals no és nova, ni procedeix del camp de la biologia. Sabem que l'aigua està és formada d'hidrogen i oxigen, però a partir dels àtoms d'aquests dos elements no podem explicar per què l'aigua fa remolins quan se'n va pel desguàs. Per això cal comprendre la dinàmica de fluids, i això és un nivell de coneixement que és per sobre dels àtoms individuals. És a dir que certs fenòmens no es poden predir a partir de les parts que els constitueixen. De la mateixa manera que, per exemple, és molt dmfícil predir el comportament organitzat i cooperatiu a Internet a partir de cadascuna de les parts que la constitueixen, els internautes. Per aconseguir-ho hauríem d'entendre la "colònia" com a un tot, la qual cosa planteja un nivell de complexitat tan elevat que només s'hi pot accedir emprant models de simulació també més i més complexos a mesura que passa el temps.

Això és el que Goodwin va fer juntament amb Ricard Solé (Universitat Politècnica de Catalunya) i Octavio Miramontes: varen fabricar un formiguer virtual. L'objectiu era donar resposta a les mateixes preguntes que ens plantegem els que en algun moment ens hem posat a observar el tarannà d'aquests insectes: com s'ho fan per aparèixer tan arrenglerades enmig d'un comportament aparentment caòtic?, d'on els surt l'impuls organitzatiu? és només una qüestió genètica? Sembla que la resposta a aquesta darrera qüestió és negativa. Segons s'ha descobert darrerament, en els formiguers hi conviuen formigues sobreestimulades, hiperactives, amb formigues de tipus hedonista, que tenen una inclinació clara cap al "dolce far niente" però que, en determinades condicions, abandonen el culte a la mandra i s'uneixen a les seves companyes. Què passa?, què les mou a abandonar la vida fàcil de formiga per integrar-se al tragí típic del formiguer? L'equip d'investigadors va trobar ben aviat una resposta en termes que seran familiars per a qualsevol usuari d'Internet. El secret de la colònia és la interacció. Quan una formiga inquieta passa pel costat d'una d'indolent, d'alguna manera la primera interactua amb la segona i "la convenç" que mogui el cul i abandoni la vida contemplativa.

Ara bé, les formigues, com interactuen si no tenen ordinadors, ni mòdem, ni tan sols un mal telèfon per atansar-se'l a la mandí?bula?, es deu preguntar algun internauta preocupat. Ah!, però tenen antenes! Antenes molt sensibles al tacte i a les olors. I, segons sembla, l'intercanvi necessari d'informació es produeix mitjançant aquesta interfase per començar a teixir la xarxa de la colònia. En el formiguer virtual de Goodwin les formigues eren simples agents de software que es movien per una graella similar a un taulell d'escacs. Quan una formiga activa passava prop d'una de gandula, l'activava i la treia de l'estat de letargia. A mida que augmentava la població de formigues actives, s'incrementava l'activitat de la colònia per causa de l'augment de la freqüència d'estimulació (interactivitat) entre els individus. Fins que, arribats a cert nivell de densitat de població activa, aleshores sorgia un patró rítmic que, traslladat a un gràfic, produïa ondulacions constants i organitzades. La colònia es començava a comportar com un superorganisme, fet a favor del qual ningú no s'hi hauria jugat res tenint en compte les corbes erràtiques i caòtiques generades quan els individus es començaven a moure o quan la interactivitat encara era molt baixa.

El model, a més, va permetre comprovar que la mena d'interacció més important per arribar al ritme col.lectiu era la de les formigues actives amb les inactives (i no pas la de les actives amb les actives), com s'acaba de descobrir que succeeix igualment en els formiguers de veritat (Blaine Cole, investigador de la Universitat de Houston). I una altra dada fonamental, també confirmada posteriorment en la vida real, és que a la colònia hi ha un llindar que defineix com són de sensibles les formigues a l'estimulació de les seves companyes. Si aquesta sensibilitat és molt baixa, les ones d'activitat no es propaguen prou per la colònia com per fer emergir el ritme col.lectiu, independentment de!la densitat de la població. D'altra banda, si la sensibilitat és molt alta, el grup passa a ser hiperactiu i es torna a trencar la cohesió, tendeix al caos. Però sembla ser que la finestra d'aquesta sensibilitat és prou àmplia com per suggerir que els patrons d'activitat rítmica són una conseqüència poderosa de la vida en colònia; de fet, potser en són el factor determinant des del punt de vista de l'evolució: és en aquest patró d'intel.ligència col.lectiva que resideix la capacitat de resistència i l'avantatge competitiu de la colònia.

Lliçons de l'"ordre emergent" i del salt del caos dels individus a la intel.ligència col.lectiva en el context d'Internet? Bé, no ho sé pas, cadascú hauria de capbussar-se en la parcel.la formiguera de la seva personalitat i no oblidar que, si no és que interactua amb els demés, del seu examen personal no en podrà deduir les veritables capacitats col.lectives. Això per començar.

Imprimir Recomienda esta URL
ESPAÑOL
Cercar per temàtica
 Cerca avançada
LAFH en:
  • Google
  • Yahoo!
  • Ask Jeeves
  • Terra


  • ©LAFH, 2005. Todos los derechos reservados. lafh@lafh.info producido por gnuine